• AMPA Pere Casasnovas

Deixant sortir sentiments...

A continuación, os adjuntamos el texto íntegro de la carta publicada en el diario Menorca, el pasado viernes 18 de septiembre. Toda una reivindicación hecha desde el corazón escrita por una de las maestras de nuestra escuela.


DEIXANT SORTIR SENTIMENTS...


Dins el cap em bullen un munt d’idees i sensacions que necessiten sortir.


Sé que la pandèmia suposa una crisi en tots els sentits, molt especialment amb l’economia, ara bé, hi ha diners per armament, propagandes electorals, sous vitalicis, etc. (per no parlar de la corrupció). No seria millor emprar-los en sanitat, educació i altres més necessaris per als ciutadans?


Com deia un company de professió en un escrit del facebook: no hem de confondre el positivisme amb la protesta. Hi estic totalment d’acord, gràcies!. Afegiria que l’acceptació tampoc és resignació.


Pens que cada dia, les i els mestres, ens aixecam amb aquesta positivitat i ganes de tirar endavant que ens caracteritza, amb noves idees i pensades per fer rotllar el dia a dia, ja que volem que els infants se sentin a gust i tot vagi el millor possible. L’EDUCACIÓ ENS IMPORTA!

Tot i així, sento la necessitat d’escriure algunes de les paraules, sentiments, incerteses, dubtes... Fa anys que som mestra, faig la meva feina amb il·lusió, amb amor i donant el millor de mi, no sempre ho aconsegueixo; cal dir que encara vaig aprenent i fent feina per millorar. Sempre he intentat reivindicar millores en l’educació, algunes s’han aconseguit i altres les seguim demanant. A vegades pens que engolim massa i potser hauríem de ser més crítics.


En aquest moment, sent “el got que vessa”, són moltes “coses” que anam carregant en les nostres espatlles i ens fan minvar la salut.


El curs passat a l’escola on treballo van triplicar, amb l’esforç addicional que açò suposa, els grups de quart d’educació infantil (60 alumnes), i què ens va donar la conselleria? Una mestra tutora i res més. I la part proporcional de mestra de suport? Encara esperam.


Aquest curs tenim la situació excepcional de la COVID, ara bé, com la tracta la conselleria sobretot aquí a Menorca? Hi ha alumnes de primera i de segona, segons de quina illa o població siguis?


El mes de juliol ens diuen que a la nostra escola no hem de triplicar grups perquè complim amb la normativa de metres quadrats per alumne/a. A principi de setembre ens fan triplicar tres nivells. Tot açò suposa un esforç extra per part de l’equip directiu i tot el claustre, i a més a més sense enviar cap tutora per aquests grups, sinó que agafant recursos de mestra +1, mestra de música i mestra de pedagogia terapèutica.


Organitzam les aules atenent el màxim possible les normes de salut d’enguany, fins i tot en alguns casos pintant parets, ja que volem que els infants i nosaltres mateixes ens hi trobem a gust, amb un ambient net i no pas amb les parets negres. Qui ha entrat a una escola a principis de setembre sap que les mestres fem més funcions de neteja que no pas la nostra feina.

Fent horaris, fins i tot en somnis, per poder atendre les necessitats de tothom, que són moltes! Hem de pensar que a la nostra escola tenim dues aules UEECO, molts alumnes amb necessitats educatives que requereixen molta atenció i a més la resta d’alumnat, cadascú amb les seves característiques i mancances de tota casta.

Avui mateix ens diuen que tindrem un altre alumne de cinquè d’educació infantil, augmentant la ràtio a 21 (després de reivindicar durant anys la baixada de ràtios). Evidentment sense cap més recurs humà ( es podria assumir si anés acompanyant de més personal docent).


I podria anar deixant sortir més i més sentiments: com ens han preparat per assumir un cas positiu, la formació per si hem de tornar a quedar a casa, la reforma del sistema educatiu consensuada, la neteja dels centres, i un llarg etc. Podria anar posant casos generals i altres més particulars de cada escola.


Tot aquest aldarull (alteració o pèrdua de la tranquil·litat, del silenci o de l’ ordre), o esvalot com deim aquí, fa que algunes mestres tinguem una mica de malestar interior. Jo puc rallar per mi mateixa, tot i que enraonant amb companyes he sentit i vist que aquest malestar és més compartit del que voldríem.


Amb açò vull dir que he de fer una feina personal grossa per gestionar aquest curs. Puc estar més o manco d’acord amb les decisions que prenem al meu centre; penso que tothom ho fa amb la millor intenció, així i tot em sembla que des de la conselleria rebem un tracte de menyspreu absolut perquè ens estan carregant unes responsabilitats, molt especialment als equips directius, que no ens pertoquen a nosaltres, provocant tensions i alterant les nostres emocions.


DEMAN A LA CONSELLERIA QUE ENS TRACTI MILLOR, QUE ENS ATENGUI, QUE ENS ESCOLTI, QUE TENGUI CURA... Qui millor sap les necessitats de les escoles que la gent que hi fa feina dia rere dia? Tractam amb PERSONES, no pas amb nombres.


I aprofitant aquest escrit vull donar les GRÀCIES a totes les persones que han fet i fan un esforç dins tots els àmbits per tirar endavant aquesta situació de pandèmia. També agrair molt especialment a les filletes i als fillets de la meva aula, així com a les seves famílies, per confiar amb mi. Avui no els he pogut rebre a l’entrada com havia fet aquests dies. Desig fer-ho tot el curs; vull fer feina des de l’AMOR i no des de la por, intentant cada dia arribar a l’escola amb il·lusió. GRÀCIES!


Salut!


Joana Piris LLufriu

16 de setembre de 2020



AMPA Pere Casasnovas (Ciutadella de Menorca)

ampaperecasasnovas@gmail.com

  • Facebook
  • Instagram
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now