Carta a la Conselleria, una vegada més
La nostra mestra, na Joana Piris, ha dirigit a Conselleria d'Educació la carta que us transcrivim a continuació. No és la primera vegada que na Joana ha volgut expressar els neguits i les emocions que tota aquesta situació, derivada de la crisi sanitària per la Covid-19, li està generant en la seva feina.
La compartim amb tots vosaltres, amb la voluntat de poder apropar-nos una mica més a la realitat que s'està vivint des de l'escola, i a què totes les famílies estiguem assabentades de les dificultats i reptes que s'estan vivint aquest curs tan complicat:
PER CONSELLERIA
"Avui, dia 27 de gener del 2021 m’assec davant l’ordinador per escriure aquestes retxes perquè, el fet d’escriure, m’ajuda a deixar sortir emocions i sentiments que revolten dins meu.
Treballo al CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella. L’equip directiu, dimecres 27, ens va comunicar que hi havia un fillet nou a cinquè d’educació infantil que havíem d’assumir. Aquesta notícia ja me va desbaratar un poc perquè estem en un moment on, a causa de la crisi sanitària provocada per la pandèmia, les condicions de feina han empitjorat considerablement respecte al que havíem anat guanyant al llarg d’aquests darrers anys, tot i que encara ens quedava camí per fer.
A principi de curs ja vaig escriure una carta al diari titulada “deixant sortir sentiments” en la qual volia expressar que, malgrat tenir moltes ganes de tirar endavant la meva feina, que m’estimo i intento fer el millor que sé, l’administració no ens tracta prou bé, carregant a les nostres espatlles el pes de l’educació sense posar-nos un suport adequat per poder atendre totes les necessitats dels infants que són moltes. La carta va sortir publicada al diari Menorca en data de 18 de setembre de 2020.
Som molt conscient que estem patint una crisi mundial, sé que vivim una situació de complexitat fora del normal i gens fàcil per ningú i que tothom hem de posar de la nostra part, i açò és el que estem fent tots els sectors que per sort tenim feina. Jo em sento privilegiada de cobrar a final de mes i poder anar a comprar el menjar que necessito... Don GRÀCIES cada dia.
Així i tot sento que he de poder dir en veu alta que l’administració, en aquest cas vosaltres, podríeu intentar escoltar i tenir en compte un poc més a les mestres, que som les que tenim els infants dia rere dia i veiem les necessitats que estem patint. Algunes companyes meves i jo mateixa ens afecta amb la salut (física i emocional), hi ha altres patologies a part de la covid.
Des de l’escola on treballo us vam enviar una carta, avalada per tota la comunitat educativa, explicant les necessitats i demanant que ens escoltessin i atenguessin les nostres peticions. La vostra resposta va ser diàfana, donant el mèrit als equips docents dels centres, dient, entre altres coses, que heu contractat professorat covid, i que seguireu treballant per fer una escola presencial i segura (jo també vull una escola presencial i segura). En cap moment ens vau fer cap referència a les nostres demandes específiques.
A infantil, des del curs passat, tenim set aules perquè les de quatre anys són triplicades. Per les característiques específiques de l’alumnat d’aquestes edats necessitam tot el suport possible i més quan a cada aula tenim un nombre considerable d’infants amb necessitats educatives diverses, que requereixen una atenció permanentment individualitzada, a més de les particularitats individuals de cadascú. Vull fer un parèntesi dient que estic totalment a favor de la INCLUSIÓ AMB RECURSOS, perquè considero importantíssim tots els valors que es poden aprendre. Com he comentat, el curs passat, l’administració ens va triplicar a E.I.3 anys posant, evidentment una tutora però sense donar-nos una part proporcional de mestra +1. Vam assumir noltros els “problemes” que suposa triplicar un grup a nivell organitzatiu i a nivell de recursos humans. Enguany ens hem quedat encara pitjor ja que la segona mestra +1 va haver d’assumir una tutoria de primària per les circumstàncies de les normes sanitàries a causa de la pandèmia. I per si no fos poc, ara ens van augmentant les ràtios.
Per açò demanàvem (tota la comunitat educativa) i SEGUEIXO DEMANANT ( jo, a nom propi) a LA CONSELLERIA que ens posi MÉS RECURSOS HUMANS, que no pensin amb noltros com a nombres, que venguin les inspectores o inspectors que calguin i passin dies seguits a les nostres aules per veure la realitat. Que no tensin més la corda perquè aquesta es pot rompre. PER FAVOR, ateneu les necessitats dels infants i de les mestres que en tenim cura.
Jo assumiré l’infant nouvingut per imposició administrativa, en tindré cura com en tenc de tot el meu alumnat, acceptaré aquest nou repte cercant recursos dins o fora de la meva persona, i perquè m’estimo la meva feina ho faré el millor que sàpiga."
Atentament
Joana Piris